Dels perfils professionals més demandats en el mercat de treball destaca el dels enginyers/es. De tota mena. I aquesta tendència seguirà en un futur, ja que la digitalització creixent de la indústria, per exemple, revolucionarà encara més el sector i modificarà les qualitats que hauran de madurar els professionals. AixÃ, l’enginyeria es situa clarament entre els sectors de més demanda laboral. En aquest context i per aconseguir ser un bon professional, cal desplegar una sèrie d’aptituds per a construir una carrera d’èxit dins d’una de les à rees laborals amb més especialitzacions i activitats de coneixement.La primera capacitat que ha de desenvolupar un enginyer és el treball en equip. Qualsevol professional que es desemboliqui en els diversos camps que abasta l’enginyeria necessita potenciar la seva habilitat en el lideratge i, alhora, a millorar la seva competència per a col·laborar amb els seus companys. L’enginyer o enginyera sol treballar en contacte amb més professionals. Els equips de persones que supervisen un túnel, un pont o una mina solen ser multidisciplinà ries. Aquesta és la segona habilitat a tenir en compte. La transversalitat d’interessos, lluny de ser un tòpic, es converteix en una exigència. D’ella depèn que l’engranatge de l’equip funcioni bé i no quedin caps per lligar.
La capacitat d’anà lisi és una altra de les bases indispensables. La tercera habilitat. Cal afrontar els problemes previstos i els que sorgeixen de forma sobtada amb esperit analÃtic, considerant totes les opcions, sense improvisació. Però com ja hem vist que els treballs d’enginyeria solen ser multidisciplinà ries, cal contraposar una bona dosi de sentit comú a l’anà lisi: és possible que la millor de les solucions tècniques no sigui la que hagi d’aplicar-se sense un sentit prà ctic desenvolupat. La bona preparació és molt important, però cal complementar-la amb les adequades dosis d’oportunitat. Podem considerar, per tant, el sentit comú com la quarta competència a tenir en compte.
La importà ncia de la formacióÂ
En cinquè lloc trobem la formació. És un altre element indispensable. La tecnologia avança amb passes de gegant, i els/les enginyers/es ha d’adaptar-se. Fins i tot haurà d’avançar-se a les exigències del mercat. Si manca de la formació adequada aconseguir-ho. Desenvolupar una formació a mesura inclou nivells elevats de sacrifici, com per exemple en els sistemes de formació dual. Després de lustres en desús, han tornat amb força, especialment per a incorporar als més joves en la roda laboral.
Els valors mediambientals s’han convertit en un aspecte a potenciar, en sisè lloc. Qualsevol activitat professional pot tenir conseqüències en el medi ambient. El bon professional de l’enginyeria està obligat a actuar amb una mentalitat sostenible en qualsevol moment.
Cal no oblidar dos dels problemes més endèmics en el mercat de treball espanyol. L’escassa mobilitat geogrà fica i els deficients coneixements en idiomes. L’increment de l’activitat d’empreses i autònoms a l’estranger ha posat encara més en evidència aquestes dues manques. Per tant, cal dominar l’anglès i cal estar disposat a treballar en els mercats d’exportació, en el que considerarem de forma conjunta com la setena habilitat que ha de desenvolupar un enginyer. Les noves generacions d’enginyers/as ja han superat el problema, en bona part, però encara hi ha camàal davant. La crisi letal en prà cticament tots els rams d’enginyeria entre 2008 i 2014 va obligar a augmentar la presència dels negocis a l’estranger. Amb la progressiva i lenta volta a la normalitat en el mercat interior espanyol, existeix la possibilitat que algunes pimes redueixin l’esforç exportador. Això no hauria de passar.
Emprendre
Deixem per al final un dels principals pilars del bon professional de l’enginyeria. La capacitat per a emprendre. Apareix, doncs, en vuitè lloc, i com un resum de les set habilitats anteriors. Un emprenedor acumula tota la saviesa descrita anteriorment, perquè en cas contrari, no serà capaç d’aixecar-se si comet un error. El dret a equivocar-se ha de venir acompanyat de la tenacitat necessà ria que permeti tornar a afrontar el problema. Aixà ens trobem amb la novena habilitat.
Per a tancar, en desè lloc, cal destacar que l’enginyer està gairebé obligat a inventar solucions. En tractar-se d’un sector clarament emergent, les possibilitats de creixement són molt elevades. La quarta revolució industrial ja fa temps que ha arribat, i exigeix unes competències tècniques i humanes sòlides. Els nous camps professionals a descobrir ofereixen un potencial enorme, però també demanden un rigor cada vegada més elevat.